A l'exposició de John Cage, al Macba, ens van enseñar diferents maneres de poder sentir la musica.
John Cage (Los Ángeles, 5 de septiembre de 1912 - Nueva York, 12 de agosto de 1992) va ser un compositor i instrumentista estadounidens. El significat de l'exposició era fer-nos entendre que, John no volia canviar la manera i el cami que portava la musica i la dansa moderna, sinó que volia crear un nou horitzó per a l'art.
L'exposició ens va precisá molt dels objectes que va utilitzar John; Cage desde els anys trenta fins els seixanta es va anar desplegan: De la música de percussió a les composicions per piano preparat, l'aleatorietat i la indeterminació, les noves tecnologies i la temàtica política que va influir en les ultimes decades de la seva vida.
John volia una unica cosa, trecar els limits de la seva disciplina.
dimecres, 16 de desembre del 2009
dilluns, 30 de novembre del 2009
Tim Burton
http://www.timburton.com/
Tim Burton és un conegut dissenyador, creador, productor i escritor estadounidens nascut a California el 25 d'agost del 1958.
La majoria dels seus contes i peliculas s'han carateritzat perque surten mons imajinaris i predominan els elements gotics. La gent no l'entenia, fins al punt de que els seus veins el tractaven com a una persona sense vida social que tenia una obsessió per la ciencia-ficció i el terror.
El primer corto que va realitzar, va ser als 13 anys, The Island of Doctor Agor
Tim Burton és un conegut dissenyador, creador, productor i escritor estadounidens nascut a California el 25 d'agost del 1958.
La majoria dels seus contes i peliculas s'han carateritzat perque surten mons imajinaris i predominan els elements gotics. La gent no l'entenia, fins al punt de que els seus veins el tractaven com a una persona sense vida social que tenia una obsessió per la ciencia-ficció i el terror.
El primer corto que va realitzar, va ser als 13 anys, The Island of Doctor Agor
Foto final Edgar Allan Poe
Aquesta es al foto final de Poe. Me volgut basar en el que hem transmeten els contes de Edgar Allan Poe. Molta foscor, tristesa, cap sortida però només un camí lliure i aquí a la foto representa que es l'espelma. Una de les características per que he escollit aquesta foto és per com ha quedat després de retocar-la, només es veu la cara i el protagonista de la foto, l'espelma.
dimecres, 18 de novembre del 2009
plouen més idees de Poe
En aquesta imatge me bassat al conte que explica Edgar allan Poe y que té com a titol: La carta robada. La frase que apareix a la carta, es la que surt al final del conte, esta en francés i vol dir: Un diseño tan malo, si no es digno de Atreo, es digno de Tiestes. A la fotografia representa que busco la carta, pero que l'han robada, que esta amagada entre els llibres.
dimecres, 11 de novembre del 2009
Segueix plovent més idees de Edgar Allan Poe
Cartografies del NO-LLOC
Cartografies del No-Lloc va ser una exposició d'obres d'artistes catalans i internacionals, en la qual parlaven d'art i de les noves tecnologies.
L'exposició tractava de la societat actual caracteritzada per tots els principis de connexió
Contempla el paisatge contemporani com una disciplina dins l'art digital i el relaciona amb l'espai social i l'estètica com ara bé l'internet.
L’exposició va estar organitzada per Laura Plana Gracia que va estudiar Belles Arts.
El nom dels autors que són:
Miquel Garcia (Barcelona 1975) Daniel Jacoby (Lima, Perú, 1985) Tjasa Kancler (Maribor, Eslovènia, 1978) Perla Montelongo (Mèxic 1980) Robin Rimbaud (London 1964) i Katarina Matiasek ( Viena Àustria 1965) Rotorr que es un conjunt format per: Vahida Ramujkic (Belgrad 1973) i Laia Sadurní (1973, Barcelona) Laura Plana Garcia (Barcelona 1982)
L'exposició tractava de la societat actual caracteritzada per tots els principis de connexió
Contempla el paisatge contemporani com una disciplina dins l'art digital i el relaciona amb l'espai social i l'estètica com ara bé l'internet.
L’exposició va estar organitzada per Laura Plana Gracia que va estudiar Belles Arts.
El nom dels autors que són:
Miquel Garcia (Barcelona 1975) Daniel Jacoby (Lima, Perú, 1985) Tjasa Kancler (Maribor, Eslovènia, 1978) Perla Montelongo (Mèxic 1980) Robin Rimbaud (London 1964) i Katarina Matiasek ( Viena Àustria 1965) Rotorr que es un conjunt format per: Vahida Ramujkic (Belgrad 1973) i Laia Sadurní (1973, Barcelona) Laura Plana Garcia (Barcelona 1982)
dilluns, 2 de novembre del 2009
diumenge, 1 de novembre del 2009
Excursió Pep Duran 'Imbric'
1r de Batx artístic vam visitar l'exposició de Pep Duran a Cardedeu.
En l'exposició només s'utilitzava un material: La fusta i sobretot Pep la posava als quadres de manera Imbrica, que vol dir que las posava de manera que el tamany i la forma era similar de manera que es superposaven parcialment formant capes.
Pep Duran va dividir l'exposició per dies del dia 20 fins el dia 24 on terminava. Tota la exposició estava lligada per una línia feta a llapis que unia tots els quadres, i depèn quin tenia una petita explicació.
Les fotografies den Pep eran reutilitzades, tretes de llibres vells i quasi totes en blanc i negre.
Tota l'exposició era de Pep Duran menys l'ultim, que era dels germans Castells.
Pep a la seva exposició no parlava sempre del mateix tema, encara que utilitzes sempre la fusta.
Opinió personal
L'exposició em va semblar interessant, perquè mai havia vist que s'hagues reciclat tant en el quadres o en escultures. He pogut veure que la fusta pot formar part de l'art de una petita manera i pot arribar a ser essencial.
imbricspan>
En l'exposició només s'utilitzava un material: La fusta i sobretot Pep la posava als quadres de manera Imbrica, que vol dir que las posava de manera que el tamany i la forma era similar de manera que es superposaven parcialment formant capes.
Pep Duran va dividir l'exposició per dies del dia 20 fins el dia 24 on terminava. Tota la exposició estava lligada per una línia feta a llapis que unia tots els quadres, i depèn quin tenia una petita explicació.
Les fotografies den Pep eran reutilitzades, tretes de llibres vells i quasi totes en blanc i negre.
Tota l'exposició era de Pep Duran menys l'ultim, que era dels germans Castells.
Pep a la seva exposició no parlava sempre del mateix tema, encara que utilitzes sempre la fusta.
Opinió personal
L'exposició em va semblar interessant, perquè mai havia vist que s'hagues reciclat tant en el quadres o en escultures. He pogut veure que la fusta pot formar part de l'art de una petita manera i pot arribar a ser essencial.
imbricspan>
divendres, 23 d’octubre del 2009
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Pluja d'idees
Una altre idea que tinc, es de fer una fotografia al meu ull, de pla principal. Dins de la meva pupil·la dibuixar la forma dels corbs. Com si estiguessin dintre meu.
Pluja d'idees
Tinc moltes idees per fer la fotografia, però la que m'agrada més es aquesta: Aniré a un bosc però que sigui un bosc amb colors càlids y si pot ser que tingui una paret. Portaré una llanterna y reflectiré la meva ombra a la paret, de manera que surti jo i l'ombra, però la fotografia no quedara així, la meva obra la canviaré per una ombre d'un gat, per tant faré referencia al conte de Edgar allan poe.
dijous, 8 d’octubre del 2009
Sessió fotogràfica: Textures 1
Foto d'una flor; Te un encuadrament horitzontal, els colors son vius, Profunditat de camp: curta. Llum al detall. Composició: La flor i el terra. Context de la imatge: l'unica flor que hi havia.
Foto d'uns vidres trencats. L'encuadrament es horitzontal. Presa de pla al detall, Té una profunditat de camp curta. Imatge composada per molts vidres trencats. Context de la foto: aquets vidres estaven trecats suposadament per les reformes que estan fen a la RU.
Foto d'un munt de cargols i cables. Pla horitzontal. Composada pels cargols en primer pla i el cables i una planxa de fons. Té una profunditat de camp curta. Fora de camp: dins de la fábrica. Colors apagats i oscurs. Context de la imatge: un munt de cargols que abans s'havien fet servir.
Foto de unes cadenes que hi havia a la fábrica. Està enquadrada horitzontalment. Presa en pla detall de les cadenes. Té una profunditat de camp curta. Imatge composada per les cadenes i el terra. Context de la imatge: aquestes cadenes es feien servir abans a la fabrica, quan funcionava tot.
Sessió fotogràfica: Textures 2
Foto d'una pilota que hi havia abandonada a la RU. És feta en una perspectiva cònica frontal, perquè hi té un punt principal, hi ha la pilota, i l'horitzó. Pla general.Composada per la pilota i de fons un arbust. Té una profunditat de camp llarga. L'he seleccionat pel motiu: per la textura que se li dona a la pilota, que encara que estigui mal mesa, te bona textura.Context de la imatge: la diversio quan ja ha acabat.
Foto de la maquinaria que abans estava a la fábrica. És presa possiblement, en una perspectiva contrapicada perquè esta enfocada desde adalt. Pla general. Composada per els ferros desgastats de la maquinaria. Té una profunditat de camp llarga. Context de la imatge: la diferencia que hi ha quan s'utilitzen les coses y quan no.
Foto de les canonades amb vidres trencats dintre. És presa possiblement, en una perspectiva cònica frontal perque l'horitzó esta disfuminat. Pla general. Composada pel vidres trencats i la canonada estreta. Té una profunditat de camp llarga. Té un colors molt cálids i apagats. Context de la imatge: tot queda malmes després d'utilitzar-ho.
Foto d'una porta trencada. És presa possiblement, en una perspectiva cònica frontal, perquè hi té un punt principal i un horitzó on es veu la maquinaria que es feia servir abans. Pla general. Composada per la porta trencada, i la maquina de la fábrica. Té una profunditat de camp llarga. Context de la imatge: la llibertat.
Foto d'un munt de palla. Feta horitzontalment. És presa possiblement, en una perspectiva cònica frontal, perquè hi té un punt principal, i un horitzo que es segueix veient la palla. Pla general. Composada per la palla i el fons amb arbres. Té una profunditat de camp llarga. He seleccionat aquesta foto per la nitidesa en la que es veu al principi.
Edgar allan poe
Subscriure's a:
Missatges (Atom)