Taller al MACBA (Howard)

El dia 27 de febrer, vàrem anar al MACBA, on allà vam realitzar el següent taller per diferents grups:
Howard ens va dir que ens memoritzéssim un camí, qualsevol, i que després amb diferents estris que hi havien a sobre de la taula el dibuixéssim. Els estris que mes abundaven era els postits, celo de colors diferents, permanents, gomets, etc..
A continuació ens va dir que enganchessim l'autoretrat, un dibuix o fotografia que ens identifiques en aquesta ruta ( aquí es on jo vaig dibuixar la meva ma amb el Bono bus T-10).
Després ens va dir que en tot aquest camí, on seria que amagaríem un tresor, on i perquè.
I per finalitzar varem fer una posada en comú de com havia canviat desde el primer grup fins l'ultim. I que a on portaven la majoria de camins. Va ser un taller divertit i a la vegada original

La petita gran Tavi Gevinson

És una admiradora de la moda nord-americana. Va començar amb el seu blog, "Estilo Rookie" el 31 de març de 2008 als 11 anys d'edat.
Al principi, els seus pares no sabien completament el que Tavi estava maquinan fins que va demanar el seu permís per ha aparèixer en un article del New York Times Magazine. Des de llavors, la revista tan famosa ha tingut 50.000 lectors per ella.
Mentre Gevinson es descriu a si mateixa com una "petita idiota de 13 anys que es trobava tots els dies duent jaquetes i barrets molt incòmodes". A mitjans del 2009, Gevinson es va associar amb London-based Borders&Frontiers, per a dissenyar i vendre la seva pròpia samarreta.
A l'agost de 2009, ella va aparèixer en la portada de la revista Pop, amb fotografies de Jamie Morgan i amb dissenys de l'artista Damien Hirst.
Temps després, Tavi ha estat presentada en la secció View de la revista Teen Vogue de desembre / gener de 2010.
També s'ha convertit en una convidada habitual de les desfilades de moda i una musa per als dissenyadors a Tòquio.
A més és considerada com "inspiració" per a la línia de Rodarte en Target.


Aquesta és una de les critiques de Tavi:

Junto con hacer una visita a los 60 era (mi favorito, que es probablemente algún tipo de giro del destino) (Canción de Bob Dylan? 60?) (Oh, espera, esa canción es en realidad 70. I... En fin...) Miu Miu casi caricaturesco, con sus lazos gigantes, los colores de amapola, las vieiras, las tuberías de bolsillo exagerados, faldas y zapatos que añade un factor adicional pisando torpe al efecto global.

Proves d'escaneers

Odio quan se'm trencan les mitjes despres de sortir de la ducha

Logotip de Formació Professional de Granollers

Aixó és ritme!

Aixó és ritme, va ser una pelicula basada en un documental de ball. Damunt de l'escenari van pujar 250 alumnes alemays de tot tipus, races, color de pell, origen probinen...
Van ballar al compas de la musica d’Stravinski. Van tardar hores, dies i mesos de
treball que desemboquen en un experiment artístic i escénic únic en el món.
Harmonia, espontaneïtat, ritme, entusiasme, exitació, art...
Un llarg camí fins que començan a apreciar el valor de la representació col·lectiva, al final de la película fan una representació artistica.

Rodney Graham. A través del bosc

És una exposició de l'artista canadenc Rodney Graham que examina l'evolució de la seva complexa obra artística, basada inicialment en l'adaptació de models literaris i influïda per l'art conceptual dels anys setanta.


Nascut el 1949 a Abbotsford, una petita localitat de la Colúmbia Britànica canadenca, Rodney Graham és va traslladar amb la seva família a Vancouver el 1964.


De 1968 a 1971 va estudiar història de l'art i antropologia, així com literatura anglesa i francesa, a la University of British Columbia.

John Baldessari. Pura Bellesa

John Baldessari: “Al principio no quería ser artista, me parecía una forma de masturbación que no ayudaba a nadie”


Nascut el 1931 a National City, Califòrnia. És un dels artistes nord-americans, més influents i respectats. Als seus 79 anys, John Baldessari segueix desarmant la idea d'art. Amb motiu de la seva gran retrospectiva al MACBA (exposició que vam visitar tot 1r de Batx. Artístic) a Barcelona.
John ha desafiat les convencions de les pràctiques artístiques fent un ús insòlit del llenguatge i de les imatges.

L'exposició comença amb les obres realitzades per Baldessari als anys seixanta, quan treballava de pintor i produïa, sobretot, olis sobre tela. Més endavant, Baldessari va eliminar completament les imatges de les seves teles i hi va deixar només text, extret de diverses fonts que a vegades manipulava.




Al començament de l'exposició, John va grabar un video de sí mateix copiant moltissimes vegades aquesta frase, que vol dir: 'No volveré ha hacer arte aburrido'.

Els mons de Caroline

La pel·lícula explica l'história d'una nena que obre una porta secreta en la seva nova casa i descobreix una segona versió de la seva vida. A primera vista, la realitat paral·lela és curiosament semblada a la seva vida de debò, encara que molt millor. Però quan la seva increïble i maravellosa aventura comença a prendre un caire perillós i la seva altra mare intenta mantenir-la al seu costat per a sempre, Coraline haurà de recórrer a la seva determinació i coratge, a l'ajuda dels veïns i a un gat negre amb el do de parlar, salva als seus autèntics pares, a uns nens fantasmes i regressar a casa.