Objectes desclassificats

Al 1985 és va crear la colecció.

És un projecte molt arriesgar, ja que la majoria d'objectes que hi ha a la sala son escultures, pero tambe incorpora foto i dibuix.

Els objectes no estan col·locats de cap manera concreta a la exposició.

Són obres d'onze artistes diferents de la col·lecció d'art contemporani.

'La caixa' S'articula mostrant actituds i percepcions diverses pel que fa l'objecte quotidia: desde la seva presencia/ consum de manera exagerada fins a la seva vinculació.

Una de les sevas obres es de: Katharina Fritsch. Warengestell mit Madonnen / Suport amb verges. 1987-1989 Alumini i guix.

És tracta d'una columna feta de verges pintades de groc. Una columna amb 9 plantes de verges.

Federico Fellini

A l'exposició de Feredirco fellini ens van explicar que era va ser un director de cinema i guionista italià de modalitat cinematografica, que alterava les normes de la narració i el guio (pelicules)i que deconstrueix el guio.
L'exposició estava formada de 400 obres, es una exposició temàtica.

Una de les frases que utilitzava era, No vull demostrar res, el que vull es mostrar.
La seva dona era Julieta Marciana.

Les seves pelicules estan fetes en ordre cronologic:
1)Adriano chilentano apareix a la pelicula de fellini.
2)El mitg del metratge fa referencia al jazz.
3)Altre pelicula que va fer va ser: rock & roll

Federico fellini transcrivia els seus somnis.
Va morir el 31 d'octubre de 1993

CHRISTIAN BOLTANSKI

"Una de las bellezas de mi vida es que nunca trabajo. Soy perezoso y no tengo otra manera de trabajar. Yo enseño esto a mis alumnos: hay que esperar y la esperanza - no hay otra cosa que puedes hacer. Y cuando usted tiene una idea, puedes hacerlo en diez minutos. ""Nadie viene aquí - no me gusta cuando la gente viene aquí. No hay nada que ver - la mayoría de las veces doy entrevistas en un café de París, y es bueno. Estoy tan lejos de París, aquí en Malakoff, la gente no sabe dónde está. Considero que este sitio de ser mi estudio, pero en realidad no hay nada aquí. Es como un lugar donde usted vive. Lo único útil sobre el estudio es que después de algún tiempo se puede imaginar algo, un bosque, por ejemplo: yo camino en ella y hoy en día no es nada para mí, pero tal vez en dos semanas se convertirá en algo ".

Centro Galego de Arte Contemporáneo, Santiago de Compostela Cortesía de Christian Boltanski y Yvon Lambert, París © Christian Boltanski

Christian Boltanski, nació en París en 1944. Su carrera artística comenzó cuando dejó la educación formal a la edad de 12 años, momento en el que comenzó a pintar y dibujar. Desde la década de 1960, ha trabajado con la efemérides de la experiencia humana, a partir de fotografías obituario a latas de galletas oxidadas. Varios de los proyectos de Boltanski ha utilizado la propiedad real de pérdida de los espacios públicos, como estaciones de ferrocarril, la creación de colecciones que memorialise los propietarios desconocidos en la cacofonía de los efectos personales.

Thomas Hirschhorn

Thomas Hirschhorn, en la dècada de 1980 va treballar a París com artista gràfic. Va formar part del grup de dissenyadors gràfics Comunista cridat Grapus. Aquests artistes es preocupaven per la política i la cultura, mostrant les creacions espontànies i cartells en el carrer sobretot utilitzant el llenguatge de la publicitat.


Va deixar Grapus para crear les instal·lacions hipersaturado és conegut per avui, la utilització de materials comuns, tals com cartró, paper, cinta adhesiva, i un embolcall plàstic. Aquestes instal·lacions solen ser específiques del lloc i fora de la galeria, i / o interactius.





A diferència de molt treball total de la instal·lació, l'espectador és un observador no un actor en els espais que crea per la forma que segueix oferint els missatges en el seu treball com ho va fer amb Grapus. autor austríac i premio Nobel Elfriede Jelinek està en desacord amb les opinions de l'artista sobre el marxisme. En una entrevista de 2008, l'artista va dir que no estava al tant de les seves preocupacions.


Per la seva banda Cavemanman, va transformar un espai de la galeria en una cova, en fusta, cartró i cinta adhesiva i posar diversos símbols de la cultura filosòfica i el pop a través d'ella. Va rebre el (2000/2001), Marcel Duchamp i el Premio Joseph Beuys en 2004. Les seves obres es troben en les col·leccions del Museu d'Art Modern, el Walker Art Center, Tate.

Annette Messager

Annette Messager, és una artista contemporània francesa naciada el 30 de novembre de 1943 en Berck-sud-Mer.


És coneguda principalment pel seu treball d'instal·lació, en el qual sovint inclou fotografies, gravats i dibuixos, i materials diversos.


En el seu art representa una barreja de la realitat quotidiana i la fantasia, i des dels seus inicis en la dècada de 1970 està vinculada amb l'art feminista. Messager ha exposat i publicat el seu treball àmpliament.








És la companya de l'artista francès Christian Boltanski.

Cindy Sherman

Cindy Sherman va afirmar alguna vegada que les seves fotos han de ser considerades com art conceptual.El seu enfocament conceptual és evident, entre altres coses, en la divisió de la seva obra en sèries. a llarg temps va treballar sobre el seu propi autorretrato en mil postures diferents, adoptant altres tantes identitats.

Amb aquest artifici plantejava la relació entre homes i dones: com veu l'home a la dona i com es veu la dona a si mateixa. Per a formalitzar aquestes mutacions es va apropiar usant disfresses i pròtesis-.

També va utilitzar els estereotips de la televisió dels anys cinquanta, dels avisos comercials i dels films d'horror; es va convertir en els personatges de molts quadres famosos generalment retrats- de grans pintors menjo Holbein, Giulio Romà, Watteau, Goya, Caravaggio i Raffaelo Sanzio.

Canvi de Cindy

Cartell Fira de Sant Ponç

Taller al MACBA (Howard)

El dia 27 de febrer, vàrem anar al MACBA, on allà vam realitzar el següent taller per diferents grups:
Howard ens va dir que ens memoritzéssim un camí, qualsevol, i que després amb diferents estris que hi havien a sobre de la taula el dibuixéssim. Els estris que mes abundaven era els postits, celo de colors diferents, permanents, gomets, etc..
A continuació ens va dir que enganchessim l'autoretrat, un dibuix o fotografia que ens identifiques en aquesta ruta ( aquí es on jo vaig dibuixar la meva ma amb el Bono bus T-10).
Després ens va dir que en tot aquest camí, on seria que amagaríem un tresor, on i perquè.
I per finalitzar varem fer una posada en comú de com havia canviat desde el primer grup fins l'ultim. I que a on portaven la majoria de camins. Va ser un taller divertit i a la vegada original

La petita gran Tavi Gevinson

És una admiradora de la moda nord-americana. Va començar amb el seu blog, "Estilo Rookie" el 31 de març de 2008 als 11 anys d'edat.
Al principi, els seus pares no sabien completament el que Tavi estava maquinan fins que va demanar el seu permís per ha aparèixer en un article del New York Times Magazine. Des de llavors, la revista tan famosa ha tingut 50.000 lectors per ella.
Mentre Gevinson es descriu a si mateixa com una "petita idiota de 13 anys que es trobava tots els dies duent jaquetes i barrets molt incòmodes". A mitjans del 2009, Gevinson es va associar amb London-based Borders&Frontiers, per a dissenyar i vendre la seva pròpia samarreta.
A l'agost de 2009, ella va aparèixer en la portada de la revista Pop, amb fotografies de Jamie Morgan i amb dissenys de l'artista Damien Hirst.
Temps després, Tavi ha estat presentada en la secció View de la revista Teen Vogue de desembre / gener de 2010.
També s'ha convertit en una convidada habitual de les desfilades de moda i una musa per als dissenyadors a Tòquio.
A més és considerada com "inspiració" per a la línia de Rodarte en Target.


Aquesta és una de les critiques de Tavi:

Junto con hacer una visita a los 60 era (mi favorito, que es probablemente algún tipo de giro del destino) (Canción de Bob Dylan? 60?) (Oh, espera, esa canción es en realidad 70. I... En fin...) Miu Miu casi caricaturesco, con sus lazos gigantes, los colores de amapola, las vieiras, las tuberías de bolsillo exagerados, faldas y zapatos que añade un factor adicional pisando torpe al efecto global.

Proves d'escaneers

Odio quan se'm trencan les mitjes despres de sortir de la ducha

Logotip de Formació Professional de Granollers

Aixó és ritme!

Aixó és ritme, va ser una pelicula basada en un documental de ball. Damunt de l'escenari van pujar 250 alumnes alemays de tot tipus, races, color de pell, origen probinen...
Van ballar al compas de la musica d’Stravinski. Van tardar hores, dies i mesos de
treball que desemboquen en un experiment artístic i escénic únic en el món.
Harmonia, espontaneïtat, ritme, entusiasme, exitació, art...
Un llarg camí fins que començan a apreciar el valor de la representació col·lectiva, al final de la película fan una representació artistica.

Rodney Graham. A través del bosc

És una exposició de l'artista canadenc Rodney Graham que examina l'evolució de la seva complexa obra artística, basada inicialment en l'adaptació de models literaris i influïda per l'art conceptual dels anys setanta.


Nascut el 1949 a Abbotsford, una petita localitat de la Colúmbia Britànica canadenca, Rodney Graham és va traslladar amb la seva família a Vancouver el 1964.


De 1968 a 1971 va estudiar història de l'art i antropologia, així com literatura anglesa i francesa, a la University of British Columbia.

John Baldessari. Pura Bellesa

John Baldessari: “Al principio no quería ser artista, me parecía una forma de masturbación que no ayudaba a nadie”


Nascut el 1931 a National City, Califòrnia. És un dels artistes nord-americans, més influents i respectats. Als seus 79 anys, John Baldessari segueix desarmant la idea d'art. Amb motiu de la seva gran retrospectiva al MACBA (exposició que vam visitar tot 1r de Batx. Artístic) a Barcelona.
John ha desafiat les convencions de les pràctiques artístiques fent un ús insòlit del llenguatge i de les imatges.

L'exposició comença amb les obres realitzades per Baldessari als anys seixanta, quan treballava de pintor i produïa, sobretot, olis sobre tela. Més endavant, Baldessari va eliminar completament les imatges de les seves teles i hi va deixar només text, extret de diverses fonts que a vegades manipulava.




Al començament de l'exposició, John va grabar un video de sí mateix copiant moltissimes vegades aquesta frase, que vol dir: 'No volveré ha hacer arte aburrido'.

Els mons de Caroline

La pel·lícula explica l'história d'una nena que obre una porta secreta en la seva nova casa i descobreix una segona versió de la seva vida. A primera vista, la realitat paral·lela és curiosament semblada a la seva vida de debò, encara que molt millor. Però quan la seva increïble i maravellosa aventura comença a prendre un caire perillós i la seva altra mare intenta mantenir-la al seu costat per a sempre, Coraline haurà de recórrer a la seva determinació i coratge, a l'ajuda dels veïns i a un gat negre amb el do de parlar, salva als seus autèntics pares, a uns nens fantasmes i regressar a casa.

Projecte guarderia, Cangur

Tot 1r Batxillerat artístic i escénic vam anar a fer la nostre intervenció a la Guarderia. Constava de fer un projecte en el qual els nens petits intervinguessin amb la pintura. Van rebutjar molt projectes, pero la gent que no en tenia, va ajudar a poder realitzar els altres.
bans de començar a fer tots els projectes, els escénics van fer una performer, que seguidament imbolucraben als nens amb la pintura. Tot seguit, vam començar a pintar parets, miralls, roba...
Quan vam terminar de fer-ho tot, els professors de la guarderia, per agraïrnos la nostra col·laboració ens van invitar a un esmorzar.
Va ser un dia maquissím, i ple d'art

Què considerem art?

Aquesta és la meva imatge, d'algun objecte que nosaltres creiem que es art, que ho trobem per casa. He escollit aquest quadre, Marilyn Monroe, simplement perquè és un objecte que li tinc molt d'apreci, ja que va ser un regal. A més a més he escollit això perquè la Marilyn és una persona molt admirada per mi.

Com treure profit de la roba 'Pasada de moda'

Maroussia Rebecq es la fundadora de esta marca francesa. Se trata de una diseñadora y artista empedernida, que combina varios aspectos de la creación contemporánea y sobretodo que busca y crea una alternativa en el mercado de la moda.

Cada año se generan toneladas de ropa de segunda mano debido al alto consumo y al concepto “pasado de moda”.

Andrea Crews la recicla y le da un aire totalmente renovado, experimenta, la transforma…ofreciendo un nuevo ciclo de explotación y distribución como alternativa al mercado convencional. Maroussia examina las prendas que le llegan al taller para ser recicladas y de cada pieza estudia su potencial, generando siempre resultados originales e imprevisibles.

Miroslaw Balka

Va neixer el 1958. És un Escultor polonès. Ell mateix ha dit de la seva escultura que se li informe per una estètica del "mal definides d'instantànies d'aficionat dels anys 50 i 60, fonamentalment grisa".
Va fer la seva primera gran escultura com a part dels requisits de graduació de l'Acadèmia de Varsòvia. En aquesta representació d'un nen de dret en una taula en una plataforma elevada, Balkan assajat els temes de la nostàlgia i el record de que anava a explorar en la seva obra posterior.
Ell apareix com el centre d'una performance, en la qual feia servir el ritual de la confirmació de suggerir els ritus de pas, o de graduació. A mitjans de 1980 va posar en escena una sèrie de "obertura activa" que suggereixen la influència de Joseph Beuys en l'ús dels suports materials simples.
A finals de 1980 va desenvolupar la seva escultura figurativa en una sèrie d'obres que evoquen figures mítiques, i va ampliar el seu repertori de materials simbòlics per incloure a les cendres, els diferents tipus de fusta i de neó.
El 1990, amb l'exposició Déu meu, és va traslladar de la figuració a una simple forma figurativa que conserva elements de la fisiologia humana en les seves dimensions i, sovint en el seu aspecte com semi-objectes funcionals, com ara els llits. La persistència de les associacions de la narrativa personal podria ser vist com una afirmació de l'individu contra la col·lectivització de la vida a Polònia sota la llei marcial, mentre que l'ús de materials industrials comuns suggereix una protesta contra l'arribada del capitalisme de consum occidentals a Europa de l'Est.

Art balka

750 x 340 x 255 / Acer, maons amb morter, ventiladors Zeihl-Abegg i guix 295 1/4 x 133 7/8 x 100 3/8 en. (750 x 340 255 cm x)

Chris Burden

Chris Burden va neixer a Boston al 1946; és un artista estatunidenc conegut per els seves performances. Està casat amb l'artista multimèdia Nancy Rubins.

Va estudiar arts visuals, física i arquitectura a la Universitat de Pomona, Universitat de Califòrnia, de 1969 a 1971.

Per a la seva tésis de 1971 va presentar l'obra Five Day Locker Piece, una performance en la qual és va tancar durant cinc dies en la seva taquilla, el qual va provocar una gran polèmica entre el personal docent.

El 1978 va arribar a ser ell mateix professor a la Universitat de Califòrnia, una posició de la qual va dimitir el 2005 a causa d'una controvèrsia amb la universitat sobre l'obra d'un estudiant graduat que recreava una de Jeffrey BurdenKastner. La performance utilitzava pretendidament una pistola carregada, però els autoritats no van ser capaces de provar això.

Woodstock

La pelicula que vam anar a veure era basada en fets reals, un petit drama musical.
Tracta sobre el famos festival de musica rock i art que es va celebrar a Nueva York.
Tal i com explica la pelicula, Woodstock es va convertir en el icono d'una generació de nord-americans fastiguejada de les guerres i que pregonava la pau i l'amor com forma de vida i mostraven el seu rebuig al sistema, per tant, gran part de la gent que va concórrer a aquest festival era hippie.
Durant al llarg de la pelicula es veu reiteradament que al festival es van viure intenses nits de sexe i drogues, destacant també el consum de Cannabis.

Modernologies

El tema de l'exposició és: Artistes contemporanis investiguen la modernitat i el modernisme.

En les ultimes tres decades, la modernitat ha estat tán criticada que ha generat una quantitat d'obres realitzades per artistes que investiguen la modernitat desde la seva proppia perspectiva i amb un unics mitjans propis.
L'exposició explorava respostes artistiques a la modernitat des de la seva intenció principal com a moviment sociopolític reformista. Aquest moviment esperava a crear i rebre un llenguatge universal.