Va fer la seva primera gran escultura com a part dels requisits de graduació de l'Acadèmia de Varsòvia. En aquesta representació d'un nen de dret en una taula en una plataforma elevada, Balkan assajat els temes de la nostàlgia i el record de que anava a explorar en la seva obra posterior.
Ell apareix com el centre d'una performance, en la qual feia servir el ritual de la confirmació de suggerir els ritus de pas, o de graduació. A mitjans de 1980 va posar en escena una sèrie de "obertura activa" que suggereixen la influència de Joseph Beuys en l'ús dels suports materials simples.
A finals de 1980 va desenvolupar la seva escultura figurativa en una sèrie d'obres que evoquen figures mítiques, i va ampliar el seu repertori de materials simbòlics per incloure a les cendres, els diferents tipus de fusta i de neó.
El 1990, amb l'exposició Déu meu, és va traslladar de la figuració a una simple forma figurativa que conserva elements de la fisiologia humana en les seves dimensions i, sovint en el seu aspecte com semi-objectes funcionals, com ara els llits. La persistència de les associacions de la narrativa personal podria ser vist com una afirmació de l'individu contra la col·lectivització de la vida a Polònia sota la llei marcial, mentre que l'ús de materials industrials comuns suggereix una protesta contra l'arribada del capitalisme de consum occidentals a Europa de l'Est.
Art balka
750 x 340 x 255 / Acer, maons amb morter, ventiladors Zeihl-Abegg i guix 295 1/4 x 133 7/8 x 100 3/8 en. (750 x 340 255 cm x)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada