dilluns, 12 d’abril del 2010

CHRISTIAN BOLTANSKI




"Una de las bellezas de mi vida es que nunca trabajo. Soy perezoso y no tengo otra manera de trabajar. Yo enseño esto a mis alumnos: hay que esperar y la esperanza - no hay otra cosa que puedes hacer. Y cuando usted tiene una idea, puedes hacerlo en diez minutos. ""Nadie viene aquí - no me gusta cuando la gente viene aquí. No hay nada que ver - la mayoría de las veces doy entrevistas en un café de París, y es bueno. Estoy tan lejos de París, aquí en Malakoff, la gente no sabe dónde está. Considero que este sitio de ser mi estudio, pero en realidad no hay nada aquí. Es como un lugar donde usted vive. Lo único útil sobre el estudio es que después de algún tiempo se puede imaginar algo, un bosque, por ejemplo: yo camino en ella y hoy en día no es nada para mí, pero tal vez en dos semanas se convertirá en algo ".


Centro Galego de Arte Contemporáneo, Santiago de Compostela Cortesía de Christian Boltanski y Yvon Lambert, París © Christian Boltanski



Christian Boltanski, nació en París en 1944. Su carrera artística comenzó cuando dejó la educación formal a la edad de 12 años, momento en el que comenzó a pintar y dibujar. Desde la década de 1960, ha trabajado con la efemérides de la experiencia humana, a partir de fotografías obituario a latas de galletas oxidadas. Varios de los proyectos de Boltanski ha utilizado la propiedad real de pérdida de los espacios públicos, como estaciones de ferrocarril, la creación de colecciones que memorialise los propietarios desconocidos en la cacofonía de los efectos personales.

Thomas Hirschhorn




Thomas Hirschhorn, en la dècada de 1980 va treballar a París com artista gràfic. Va formar part del grup de dissenyadors gràfics Comunista cridat Grapus. Aquests artistes es preocupaven per la política i la cultura, mostrant les creacions espontànies i cartells en el carrer sobretot utilitzant el llenguatge de la publicitat.


Va deixar Grapus para crear les instal·lacions hipersaturado és conegut per avui, la utilització de materials comuns, tals com cartró, paper, cinta adhesiva, i un embolcall plàstic. Aquestes instal·lacions solen ser específiques del lloc i fora de la galeria, i / o interactius.





A diferència de molt treball total de la instal·lació, l'espectador és un observador no un actor en els espais que crea per la forma que segueix oferint els missatges en el seu treball com ho va fer amb Grapus. autor austríac i premio Nobel Elfriede Jelinek està en desacord amb les opinions de l'artista sobre el marxisme. En una entrevista de 2008, l'artista va dir que no estava al tant de les seves preocupacions.


Per la seva banda Cavemanman, va transformar un espai de la galeria en una cova, en fusta, cartró i cinta adhesiva i posar diversos símbols de la cultura filosòfica i el pop a través d'ella. Va rebre el (2000/2001), Marcel Duchamp i el Premio Joseph Beuys en 2004. Les seves obres es troben en les col·leccions del Museu d'Art Modern, el Walker Art Center, Tate.

Annette Messager




Annette Messager, és una artista contemporània francesa naciada el 30 de novembre de 1943 en Berck-sud-Mer.


És coneguda principalment pel seu treball d'instal·lació, en el qual sovint inclou fotografies, gravats i dibuixos, i materials diversos.


En el seu art representa una barreja de la realitat quotidiana i la fantasia, i des dels seus inicis en la dècada de 1970 està vinculada amb l'art feminista. Messager ha exposat i publicat el seu treball àmpliament.








És la companya de l'artista francès Christian Boltanski.

Cindy Sherman

Cindy Sherman va afirmar alguna vegada que les seves fotos han de ser considerades com art conceptual.El seu enfocament conceptual és evident, entre altres coses, en la divisió de la seva obra en sèries. a llarg temps va treballar sobre el seu propi autorretrato en mil postures diferents, adoptant altres tantes identitats.


Amb aquest artifici plantejava la relació entre homes i dones: com veu l'home a la dona i com es veu la dona a si mateixa. Per a formalitzar aquestes mutacions es va apropiar usant disfresses i pròtesis-.


També va utilitzar els estereotips de la televisió dels anys cinquanta, dels avisos comercials i dels films d'horror; es va convertir en els personatges de molts quadres famosos generalment retrats- de grans pintors menjo Holbein, Giulio Romà, Watteau, Goya, Caravaggio i Raffaelo Sanzio.
Canvi de Cindy

dimarts, 6 d’abril del 2010